RTVV_-_RADIO_TELEVISION_VALENCIANA

El capítol de Societat Anònima guarda una gran sorpresa final. Però això ho explicarem més tard. De moment vos avisem que si ja heu anat a l'agència, vos heu estudiat diferents catàlegs i heu triat un viatge per a este estiu, vos acompanyem en el sentiment perquè després de vore el programa de dilluns vos en penedireu.

"Vacances en llibertat" va de viatges. Però fidel a l'estil de Societat Anònima dilluns podran vore viatges on no et diu ningú a quina hora fer les coses, ni on anar, ni de quina manera, ni per què, ni res de res.

Una model, l'ama d'una tenda de roba, el seu nóvio i dos amigues s'embarquen a Dénia en un veler. El primer que descobreixen és que ací no es pot anar amb tacons i que tota la roba que porten a la maleta no val per a res perquè acabaran en biquini, i sense biquini, les 24 hores del dia. Navegaran tota la nit i es despertaran en una cala de Formentera. Allí tot és diferent. Es llançaran a l'aigua. El nostre càmera també. Menjar el que pesquen, prendre el sol, baixar a terra i anar de festa a una terrassa de la platja d'Eivissa. Al final tot s'embolica als camarots i descobriran de seguida que el rellotge se'ls ha parat a les cinc i mitja de no se sap quin dia.

A Nàquera un matrimoni amb dos fills carreguen una caravana. És la primera vegada que l'agafen, l'han llogada, i quan pugen encara no saben ni on aniran. No tenen cap pla, ni cap reserva d'hotel i no els fa falta. La casa la porten darrere. Després de superar diferents problemes tècnics arribaran al cap de la Nau. Quan tots se'n van, es fa fosc i el llum del far comença a rodar, ells es queden sols a dormir amb tota la mar per a ells. Voran com es fa de dia, coneixeran un veterà en caravanes i, junts (es fan molts amics en este món), aniran a un càmping de 5 estreles on hi ha gent que fins i tot s'ha quedat a viure. Viure amb les rodes davall, amb la sensació que sempre podràs tornar a posar-te en marxa i anar on vulgues.

Havíem parlat d'una sorpresa final, veritat? Al final vos la contarem.
Sense corbata, sense mòbil, sense preocupacions i sense maldecaps. Amb la intenció de buscar la llibertat absoluta, també la mental, ens n'hem anat a un monestir budista. No està al Tibet, està a la Vall d'Alba, a la comarca de la Plana Alta. L'abat va ser jugador de futbol en la Primera Divisió italiana, ara porta roba carabassa i rep tot el qui va al seu temple. Meditació, menjar espartà i austeritat a l'hora de dormir. Acabarem despullats espiritualment, lleugers d'ànima, flotant en el somni d'unes vacances que no estan en cap catàleg. Hi ha coses que no es paguen amb la Visa.