RTVV_-_RADIO_TELEVISION_VALENCIANA

Nosaltres ho tenim clar, la taronja valenciana és la millor. Però, i els altres ho ténen igual de clar?
Els reporters de SA han viatjat a França, Alemanya i a la capital d'Espanya amb estes preguntes: qui es menja la nostra taronja? Qui la compra, a quin preu? Qui la consumeix? Buscant una resposta: si al llaurador només li paguen el deu per cent del preu final, qui es queda l'altre noranta per cent? Sempre s'ha dit que els mercats paguen mal la nostra taronja i hem anat a buscar directament eixos mercats per vore qui hi ha darrere.
A París entrem al mercat de Rougin, el més important de tot Europa, per vore tot això i tindre la resposta de valencians que distribueixen allà la taronja. A la capital francesa recorrem fruiteries, restaurants, mercats. A la Torre Eiffel ens diuen que dalt, beure un suc de taronja, costa 6,30, és a dir, 1.050 de pessetes.
A Stuttgar, entrem en el gran centre de distribució que abasteix les dos grans superfícies més poderoses d'Alemanya i que tenen preus tan competitius que resulta que allà les taronges són més barates que ací. I descobrim la forta competència de fruites d'altres països: Israel, Turquia, Itàlia, el Marroc...
I a Madrid també hem trobat l'altra competència, la nacional, amb taronges principalment d'Andalusia. Hem fet la prova a Mercamadrid. Els que vénen taronges made in Andalusia asseguren que tomben el mite de que les nostres són millors.
Per a fruiteries selectes, la fruteria Vázquez, situada en la milla d'or, al costat mateix del carrer Serrano. Ell ja ven taronges que li arriben directament del productor. Li les fa arribar Toni, de Nàquera a qui agafem de promoció de la seua empresa  en un supermercat madrileny. Ell és un dels pocs llauradors que s'estalvien tota la cadena i assumeix els tres papers: productor-distribuïdor-venedor. Sense intermediaris. Toni ja no podrà dir que els mercats li paguen mal les seues taronges.