La vida a la rectoria no pot estar més rebolicada. A la ja de per si problemàtica candidatura política de don Cosme, s'uneix l'aparició de Conxín, una de les feligreses d'Alcolet, que demana asil després d'haver sigut expulsada de casa, junt amb els seus dos fills, pel marit, que l'acusa de mantindre una relació secreta amb el rector de Sant Antoni de Benifassem. Horaci i Amèlia, sense temps per a reaccionar davant la notícia, es veuen amb l'obligació d'acollir tota la família.
Ja pots vore el capítol 25Emés el dimecres 7 de desembre
En plena missa, don Cosme se’n va del cap i intercala en l'homilia un lúcid discurs polític. És el començament de la carrera política de don Cosme, que decideix presentar-se a l'alcaldia de Sant Antoni de Benifassem.
Després d'un camí llarg i moltes parades per senders i carreteres amb mil revoltes, el pare Casany albira per fi, allà lluny, Sant Antoni de Benifassem, un paisatge bell, un poble de somni... Però no és el lloc on ell desitja estar. La fe li demanava fer-se sacerdot per tal de marxar a les missions, a ajudar els necessitats, però la mateixa fe l'obliga a obeir els superiors i anar-se'n a un indret en què se sent apartat del camí d'allò que ell considerava la seua realització personal.
A Sant Antoni de Benifassem
Acabarà encaixant en un indret en què, inicialment, tant d'esforç li costava estar. Acceptarà la gent i ells l'acceptaran a ell. S'adonarà que allà també hi ha gent que el necessita i que ell, sense saber-ho, també els necesita a ells.