RTVV_-_RADIO_TELEVISION_VALENCIANA

Hola! Sóc Babalà i estic molt content perquè l'emoció de què parlem en el programa de hui és l'alegria. Què ens produeix alegria? Ballar, marcar un gol, un bes al matí, cantar, veure els amics, el sol a la cara, saltar, un bes a la nit… un milió de coses més que ens conten els xiquets del col·legi Miguel Hernández.

El conte que ens posarà molt alegres és Tots contents de Begoña Ibarrola.

Xavi està content perquè li han regalat una trompa que s'il·lumina i quan pega voltes sona una cançó. Pau té enveja de Xavi perquè vol eixa trompa tan nova. La seua, encara que està decorada amb els seus dibuixos, no s'il·lumina i això li fa tanta ràbia que ha decidit no jugar més. A Xavi se li acaben les piles de la trompa i ja no pot jugar, així que té enveja de la de Pau perquè sempre funciona. Xavi s'enfada, posa mala cara i se'n va a un racó. Per culpa de l'enveja tots dos s'avorreixen i se senten malament

En alguns moments no tenim ganes de jugar, el somriure se’ns gira del revés :(  i els ulls comencen a inundar-se, estem tristos.
Potser perquè ens sentim sols, perquè no obtenim el que volem… o, senzillament, de vegades, no sabem per què, però ens posem tristos.La tristesa és una emoció bàsica que ens acompanya pràcticament des que naixem, igual que l'alegria o la por.És curiós, però la tristesa i l'alegria són inseparables, i moltes vegades quan penses en el que t'ha posat trist, ho veus, ho entens, penses que se solucionarà, intentes somriure i, a poc a poc, la tristesa comença a desaparéixer.

Hola, sóc Babalà, estic molt emocionat perquè vaig a parlar de l'emoció que més m'agrada i m'il·lusiona: la il·lusió. Per a mi és com una sorpresa; és esperar una cosa nova amb alegria; és com complir un somni però abans de que arribe; és la nit de reis o la festa d'aniversari del meu amic Babarré; és que no puc parar de lladrar i saltar i de tindre ganes de jugar; és intentar sempre vore les coses amb un somriure i, encara que a vegades tot està a fosques i no vull ni mossegar un os, és estar segur que al matí tot estarà ple de colors i trobaré algú que m'ajude a dibuixar-los.

El conte de hui s'anomena l'Osset blanc. Encara que parega que el protagonista és un ós polar, no és així . Osset blanc és un xiquet indi, de rostre molt pàl·lid que el anomenaben així justament per ser molt molt blanc. Se sentia diferent i això li feia perdre confiança en si mateix, encara que tenia habilitats meravelloses com parlar amb els animals i les plantes. Cada un de nosaltres sabem fer coses diferents i tenim el pèl, els ulls i la cara diferents dels altres, açò ens convertix en únics i meravellosos.

Al Nadal és quan més escoltem la paraula solidaritat: amb els països pobres, amb els malalts… Però, què és ser solidari? Eres solidari quan ajudes algú que penses que ho necessita, quan envies diners a la zona de la Banya d'Àfrica, quan ajudes un animal abandonat, quan participes amb una ONG o simplement quan comparteixes amb els altres. 

Gràcies, gràcies, gràcies i moltes més gràcies. Gràcies per vore el programa, gràcies per llegir este text, gràcies per ser amable amb els altres, gràcies per enviar els dibuixos, gràcies per vindre al programa, gràcies per voler saber com aprendre i jugar amb les emocions, gràcies per escriure contes, gràcies per fer riure, gràcies pels besos, per l'afecte, per les abraçades, gràcies pares, gràcies iaios,...