És l'any 1945. Europa està dominada pel caos. Després de quasi sis anys de guerra, el continent es troba totalment devastat i pràcticament sense recursos. Una ona de destrucció ha recorregut el continent d'est a oest i de nord a sud. Gran part dels europeus estaven decidits que una bogeria i matança iguals es tornaren a produir.
Poc després de la guerra, el continent queda dividit en dos blocs, est i oest, capitalisme i comunisme... Un aborronador cicle podria tornar a començar.
Els poders polítics de l'Europa occidental començaren a coordinar-se, a mobilitzar-se i a buscar formes d'aconseguir la unió entre els països, buscar els que unia i evitar tot el que els separava.
El 1949 es crea la primera arma de pau, el primer pas cap a una ajuda i cooperació plenes. Naix el Consell d'Europa.
Però en alguns països europeus s'apostava per alguna cosa més, es confiava a arribar a trobar vies, camins, ponts... armadures d'unió que refermaren una senda comuna.
El 9 de maig de 1950 Robert Schuman, ministre francés d'Afers Estrangers, presenta un pla de cooperació, inspirat pel conseller polític i econòmic francés, Jean Monnet. Este pla està reflectit en la declaració de Schuman, que va portar a la creació de la CECA.
La Comunitat Europea del Carbó i l'Acer, considerat el germen de la Unió Europea actual, va ser el reflex de la intenció d'uns governants. La intenció i la idea era que els recursos que havien permés una guerra d'extermini fratricida no estigueren en poder de ningú ni a l'abast de tots.
