RTVV_-_RADIO_TELEVISION_VALENCIANA

Han passat vint anys i es curiós les coses que tenen en comú el 1992 i el 2012. El 1992 va ser un any carregat d’esdeveniments importants, que va convertir Espanya en un país modern, com per exemple els Jocs Olímpics a Barcelona o l’AVE Sevilla-Madrid... però també era un any de crisi, pujava l’IVA, la gasolina i la tempesta financera europea va devaluar la pesseta dos voltes. Els mostrem un resum dels fets més importants d’aquell any.

Tacones lejanos seria la pel·lícula que eixe any ens representaria en la 64 edició dels Oscars. Un film que penetrava en el cor humà a través del dolor i de la tragèdia. Victoria Abril i Marisa Paredes protagonitzaven esta història de dones i mares contada a través dels ulls dels fills de les protagonistes. De nou, la dona es convertia en la protagonista de la filmografia d’Almodóvar.

La Barbie, la reina de la moda, arribava a Barcelona. Trenta dissenyadors de prestigi internacional creaven una col·lecció de vestits per a totes les hores del dia. Des de la seua creació el 1959, Barbie sempre serà una icona de la bellesa.

Fa quinze anys el Tamagotchi, una mascota virtual importada del Japó, va revolucionar la industria electrònica i tota una generació. Va rebre les atentes cures de 78 milions d'usuaris i protagonitzat més d'un estudi sociològic. Este joc mostra una especie d'animal virtual, a qui has de donar de menjar i netejar a través de tres botons.

Vint anys han passat des de que eixa cançó que es va convertir en un mite. Una cançó que va nàixer amb l'idea de ser una peça musical ambigua. Vint anys després Así me gusta a mi continua estant de moda a les discoteques.

El llegendari Magic Johnson, jugador de l’NBA, acaparava tota l’actualitat. L’estrella de Los Angeles Lakers commovia el món amb una notícia inesperada. Anunciava que tenia el virus del VIH i això implicava la fi de la seua carrera esportiva. Vint anys després, el seu somriure està intacte i se sent capaç de captivar qualsevol auditori.

Els discapacitats físics en este país estaven d'enhorabona perquè per fi podien passejar per la platja i per la muntanya. Un nova cadira de rodes podia fer realitat els somnis d'estes persones que lluitaven cada dia contra les barreres arquitectòniques que no els permetien fer vida normal. Fa vint anys açò suposava un pas més per a la integració.

Es tractava d'Ötzi, la mòmia més antiga i coneguda d'Europa en eixe moment. Pertanyia a les restes d'un habitant del Tirol austríac de l'Edat de Bronze. Va ser descoberta per un muntanyenc durant una excursió per la zona. Però el més curiós d'estes imatges és l'estat en el qual es va trobar el cadàver. I és que Ötzi, més conegut com l'home de gel, es va conservar davall d'un glacial. La importància d'esta troballa era la informació que la mòmia oferia sobre el període en què va viure.

Van ser moltes les situacions de rebuig que estos xiquets van viure fa vint anys quan els seus companys i veïns van saber que tenien els anticossos de la sida. Una situació que de segur ells recorden, però sense saber molt bé què passava. En aquell moment les informacions sobre el contagi de la sida eren molt confuses i es tenia molta por d'esta malaltia.

Cridaneres van ser les imatges sobre la bolcada de Carlos Sainz al ralli d'Austràlia fa vint anys. El pilot espanyol no va poder revalidar el títol mundial, després de patir un accident durant la sessió de reconeixement. Una lesió a les cervicals va ser la causa de la seua retirada. Sainz va dir, en aquell moment, que la desceleració va ser brutal, ja que ell i el seu copilot van passar de huitanta quilòmetres per hora a zero.

Aquell 22 de setembre va ser un cap de setmana negre a les carreteres, sobretot per a la Comunitat Valenciana, perquè moriren onze persones. Tino també trobà la mort a Madrid en un accident de cotxe.

Quan es complien set anys de la mort de Paquirri, el Soro tornava a Pazoblanco. Però esta vegada el cartell era diferent, ni torejava amb Francisco Rivera ni amb José Cubero, com aquell 26 de setembre del 1984. El Yiyo, per cert, va morir un any després de l'enganxada de Paquirri a Colmenar. Per al Soro tornar a esta plaça suposava un record molt dur.

Han passat vint anys des que es va fundar la Universitat Jaume I a Castelló. Va nàixer per una reivindicació social unànime en aquells moments. Francisca Gil va ser la primera alumna que es va matricular aquell 18 de setembre i la va rebre, amb tots els honors, el rector de la universitat, Francesc Michavila. Hui en dia la Jaume I és pionera en l'ensenyament multimèdia, amb la instal·lació en totes les aules d'un equipament informàtic i audiovisual.

Cinc segles després de la creació del David de Miquel Àngel, quatre universitats busquen la millor manera de salvar del deteriorament la famosa escultura. El 1512 un llamp va caure sobre la seua base. Tretze anys després algú va llançar un banc i li va arrancar un braç, però encara li faltava patir este atemptat. Un trastornat mental li va destrossar un dit del peu a martellades.

Tindre cura del medi ambient no és cosa d'ara, encara que este tema parega ara més actual. Fa vint anys la NASA va enviar el Discovery per estudiar els danys causats per la contaminació a la capa d'ozó. Però es donava una paradoxa i és que el seu llançament contribuïa a la destrucció de l'ozó atmosfèric.

Este prestigiós certamen de la capital de la Ribera Baixa, que va impulsar l'alcalde Francisco Segarra, suma més de cinquanta edicions. És un concurs que ha rebut l'homenatge no sols dels millors cuiners espanyols, sinó també de cuiners suïssos, nord-americans i japonesos. En esta edició d'ara fa vint anys va ser un japonés qui va guanyar per primera vegada este premi tan reconegut per la gastronomia del nostre país.

De segur que moltes vegades se senten a la taula i es menjarien fins al plat. Fa molts anys això era possible perquè una empresa de Taiwan va fabricar plats, gots i altres objectes comestibles perquè el consumidor no es quedara amb fam. No es perden les imatges d'un taiwanés menjant-se un plat enriquit amb proteïnes i vitamines.

Mesos abans que el volcà Unzent entrara en erupció, la bella ciutat de Shimabara estava coberta de blanc. Des de l'inici d'aquell estiu, els geòlegs anunciaven una explosió que finalment va ocórrer. Després de dos segles, este volcà es va despertar, però esta vegada no hi hagué víctimes. De segur que si vostès veuen les imatges, tindran la sensació que la terra respira.

A Guipúscoa, concretament a Ordizia, en la festa del formatge de fa vint anys es va endur el premi un formatge pel qual es pagava en el mercat més que per qualsevol objecte personal de Johnn Lennon.

Com cada any el barri mariner per excel·lència d'Alacant, el Raval Roig, celebra les seues festes. Un barri tradicional de mariners que quan vegen este vídeo podran recordar com era i com ha canviat.

Era una bona notícia per a la indústria tèxtil de la Comunitat Valenciana. L'Institut Tecnològic Tèxtil d'Alcoi va rebre un encàrrec molt important de la Nasa: fabricaria i dissenyaria el material que s'utilitzaria a les puntes dels coets per a anar a l'espai, i és que AITEX superava tecnològicament els nord-americans.

Fa poc eixia una noticia sobre una carabassa de 144 quilos a Énguera i es que en moltes ocasions la natura se supera. Fa vint anys dins el concurs de carabasses que es feia a les festes d'Algemesí es va presentar una carabassa de cinquanta quilos i mig que es va convertir en l'atracció del poble.

Prompte deixarem l'estiu i arribarà la tardor, això no canvia encara que passen els anys. Rafael Garrido, un dels millors mestres de l'art floral a Espanya va visitar la nostra comunitat aquell estiu del 91 i ens va deixar una mostra meravellosa de colors, sobre el canvi d'estació.

Era un cinc de setembre d'ara fa vint anys. La veu d'alarma sobre uns jaciments d'or a la localitat la va donar un veí del poble. Els fets es van remuntar a una història molt antiga, quan un alemany que buscava or, va morir al poc de temps . Des d'aquell moment, es va estendre com a la pólvora el rumor que aquell lloc situat al barranc de Malén estava maleït.

Així els ho contàvem al setembre del 1991...València anava a tindre passeig marítim. Les excavadores xafaren l'arena a principi de setembre del 1991 i es quedaren durant any i mig. Al maig del 93 es va inaugurar el nou passeig. El projecte havia tardat a quallar però finalment es feia realitat... La nova façana marítima començava a caminar des de la part esquerra del port, a l'avinguda de Neptú, fins arribar a Alboraia.

I fora des les nostres fronteres també passaven coses curioses, com per exemple eixa exposició de pintura a Austràlia, a què ens convidava a visitar Clara Castelló en eixe espai d'estiu com era A la fresca. Una exposició molt original perquè els personatges se n'eixien del quadre per a acompanyar al públic.

Sembla que els anys no han passat per a este geni del rock. Joe Cocker actuà a Alacant fa vint anys amb eixa veu trencada, possiblement, per eixe sentiment bluser. L'artista porta quatre dècades pels escenaris i ha sigut capaç de provocar terratrèmols de gent, sense renunciar al seu estil i adaptant-se als nous temps.

El dibuixant valencià, Josep Palop Gómez, va morir dos anys després que l'Ajuntament d'Énguera, la seua terra natal, el nomenara fill predilecte del seu poble. El seu personatge insígnia va ser Bartolo, as dels ganduls, una ironia de la vida, ja que precisament li va tocar treballar molt tenaçment per a fer-se un lloc en el món del còmic espanyol, i això és el que no podem oblidar encara que passe el temps.

El coneixem com Fran Rivera i el 7 d'agost de 1991 va ser presentat com a noveller a Ronda. Han passat vint anys, però la seua trajectòria personal li ha donat un grau de maduresa que encara es manté. Com a torero més d'un miliar de corregudes a les esquenes i un home que ha sabut reinventar les seues arrels i continuar al mateix temps l'estirp i herència de les dinasties que li han precedit amb molta gloria.

Visitem ara la cova del Turche, eixa cascada que s'assembla a les del Niàgara i que, afortunadament, el pas del temps l'ha afavorida. Ara esta zona està més vigilada que abans davant dels incendis. I és que encara que el paisatge no ha canviat molt, sí que han canviat els costums. I si abans la gent berenava o feia torrades i després es fumava un cigarret, ara la legislació ho prohibeix. En això sí que es noten els vint anys que han transcorregut.

Deu paracaigudistes espanyols es preparaven a la ciutat de Castelló per participar en el Campionat del Món que es disputava a Txecoslovàquia. Un esport que inclou figures majestuoses que formen a 4000 metres d'altura estos homes transformats en ocells.

Es tracta de joguets de moltes generacions, joguets de principi del segle XX, concretament de 1905, que amb imatges meravelloses il·lustraven el llibre titulat: Història social d'una industria joguetera, que la família Payà volia recopilar i guardar en el record.

Peret, el mestre de la rumba, va estar fora de l'escenari nou anys. Quan va tornar, ho va fer amb més força que mai. Va eixir a la sala Pau Casals de Barcelona la nit del 27 de juliol del 1991, i fou acollit amb aplaudiments i víctors. Recorden vostés el No se puede aguantar?

Fa vint anys la batalla de les flors complia cent anys. Una festa multicolor i un dels esdeveniments més antics de la Fira de Juliol, que ha perdurat fins ara com l'acte d'acomiadament de la ciutat abans del període de vacances. L'acte es va celebrar per primera vegada el 1891.

Dins dels cursos d'estiu a la Universitat Complutense de Madrid, el Misteri d'Elx va canviar d'escenari i va oferir dos concerts a la basílica del monestir de San Lorenzo d'El Escorial. El públic aleshores ja es va quedar bocabadat davant este drama cantat que va ser proclamat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La llegenda de Miguel Indurain va començar a forjar-se en l'edició del Tour de 1991, quan en l'etapa reina de 232 quilòmetres entre Jaca i Val Toran, i amb el mític port del Tourmalet de fons, va protagonitzar una escapada juntament amb Claudio Chiapucci, que va guanyar l'etapa. Charli Mottet i Gianni Bugno van perdre més de tres minuts respecte del corredor navarrés, i Chiapucci i Greg Lemond es van enfonsar en la classificació.

Tornaven noves imatges del llegendari Titanic 87 anys després i a quatre mil metres de profunditat, investigadors nord-americans, soviètics i canadencs estudiaven les causes de l'afonament. Tot i el temps transcorregut, hi van trobar objectes molt valuosos. Recordem que hi van morir 1.600 passatgers i tripulants.

La carrasca de Culla està declarada arbre monumental. Es tracta de l'arbre més gran que tenim a la nostra comunitat. Un espectacle únic que fa vint anys costava 25 pessetes visitar-lo.

Va ser el major esdeveniment d'aquell moment a Castellfort. Quaranta fadrins volien casar-se però no podia ser, perquè no hi havia dones fadrines al poble. És per això que van organitzar una gran festa per a trobar parella.

Faltava una hora perquè començara l'actuació de Juan Luis Guerra i el seu grup 4:40. Este concert va alçar molta expectació i aquell dissabte la plaça de bous de la ciutat de València es va omplir.

Fa vint anys Jaume feia 2,33 metres d'alçària. Era l'home més alt d'Espanya i, possiblement, d'Europa. Al seu poble era conegut com el Gegant de Tina . De xicotet volia dedicar-se al bàsquet però, ironies de la vida, l'alçària li va suposar un problema greu no solament per a practicar este esport, sinó també en la seua vida quotidiana.

Que les dones han anat conquerint espais en tots els camps és evident. Un bon exemple són les més de cent dones que es van reunir a Alacant fa vint anys per crear un club de motoristes i viatjar en grup.

Més de dos mil músics van recórrer els carrers de València en el Certamen Internacional de Bandes de Música, on participaven israelians i europeus. Un esdeveniment que, tot i que han passat vint anys, continua celebrant-se amb el mateix prestigi i entusiasme.

Almódovar fa el que vol davant i darrere la càmera. Per això va convertir el palmeral d'Elx en l'autèntic Carib. Tot per a rodar algunes escenes de la seua celebrada pel·lícula Tacones lejanos. Allí estaven un jovenívol director entusiasmat, com sempre, amb les seues xiques. En este cas es feu acompanyar, en una multitudinària roda de premsa, de Marisa Paredes i la sempre divertida i explosiva Victoria Abril.

Si Vicent Gómez ens haguera de donar, l'oratge de hui, sembla que no seria molt diferent del que ara poden recordar. Era un 11 de juliol, però del 1991. Per descomptat, feia molta calor. Sembla que, almenys eixe dia, no bufava ponent, que és el vent que porta tothom a les platges o al costat de l'aire condicionat. Passen, passen i recorden quines eren les temperatures d'aquell, mes de juliol.